Des del 1717 i fins l’any 1937, en què va començar la Guerra Civil, a la població de Besalú hi havia dues processons, que eren la Processó dels Dolors i la Processó del Dijous Sant. Compartien molts dels passos i elements, com ho demostra el fet que els cants del Miserere i de l’Stabat Mater que es cantaven en la del Dijous Sant, són cants propis del culte Marià, i el fet que l’orquestra que acompanyava els cantaires acudia a les dues processons.

La processó del Dijous Sant va desaparèixer, com s’explica en posteriors paràgrafs, i els seus passos varen perdurar i mantenir-se en Processó dels Dolors, que a l’acabament de la Guerra es va reiniciar per l’important fervor popular que gaudia.

La devoció, el fervor, el silenci pietós i les seves excepcionals singularitats han fet de la Processó dels Dolors de Besalú un esdeveniment únic i diferencial a les nostres contrades, on la tradició, el misticisme i l’espiritualitat es donen la mà i caminen plegats. La Processó és controlada en tot moment pels arrengladors (amb vesta), els quals vetllen pel silenci, per l’ordre dels passos i de les fileres laterals, així com pel pas fluid de tots els participants.

L’ordre dels Passos és recitat pel Mestre de Cerimònies, a l’altar del Monestir de Sant Pere, just abans de començar la Processó, i és el següent:

Ordre de la Processó:

Els Manaies
La Creu i els escolans
Els Improperis
Els Misteris
El Cant de la Passió i Corneta
Jesús i els Jueus
La Verònica
El Sant Crist
Les Tres Maries
Jesús i Els Apòstols
El Prior i Els Comissaris
L’Orquestra
La Mare de Deú dels Dolors
La Junta de la Venerable Congregació
Les Autoritats Parroquials i Municipals
Els Estaferms